¿Que és l'Afàsia i com es tracta?

Per Anna G. | 5 December, 2018

Què és l’Afàsia?

L’afàsia és un trastorn adquirit del llenguatge de causa neurològica com a conseqüència d’una lesió al cervell, normalment en l’hemisferi esquerre. La Afàsia varia segons el grau d’afectació deteriorant quatre àrees primàries:

  • La expressió del llenguatge parlat.
  • La comprensió del llenguatge parlat.
  • La expressió escrita.
  • La comprensió a la lectura.

Depenent dels símptomes de l’individu, el deteriorament pot resultar una pèrdua de l’habilitat comunicativa com a eina per a participar en la vida.

La persona amb afàsia de vegades presenta problemes en altres habilitats cognitives no lingüístiques com podria ser un dèficit en la memòria o en les funcions executores.

L’afàsia es pot classificar en diferents tipus, però en termes generals podríem distingir entre fluent i no fluent basat en les característiques de l’expressió del llenguatge oral.

Els símptomes d’una persona amb afàsia poden no coincidir exactament amb un sol tipus d’afàsia i la classificació pot canviar en el temps mentre la rehabilitació millora. Poden patir altres símptomes relacionats que afecten a la parla i al llenguatge com la disàrtria i la apràxia, els quals poden dificultar la classificació.

El nivell de gravetat de l’afàsia i el temps de recuperació depenen de la localització i mesura de la lesió al cervell. Altres indicadors a tenir en compte per a la recuperació a llarg termini són: la edat, el gènere, el nivell d’educació i altres habilidades. És més comú de patir una afàsia després d’un accident cerebrovascular com més edat es tingui.

No s’han vist diferències en l’afàsia entre dones i homes. No obstant això alguns estudis suggereixen que si que pot existir diferència segons el tipus i la severitat de l’afàsia. Per exemple la Afàsia de Wernicke i l’Afàsia Global són més comuns entre les dones mentre que l’afàsia de Broca és més comú en homes.

La depressió post-ictus i l’aïllament social poden afectar negativament a la rehabilitació.

Quins són els símptomes de l’afàsia?

Com hem esmentat anteriorment els símptomes de l’afàsia depenen de la gravetat d’aquesta. Depenent de factors com la localització i l’extensió de la lesió. Una persona amb afàsia de vegades experimenta dificultats tant en la expressió del llenguatge oral com en la comprensió encara que variant en el grau de dificultat. Aquesta mateixa persona també pot patir dificultats semblants en el llenguatge escrit depenent al seu torn del grau de severitat de l’afàsia. Per exemple, una persona pot patir dificultats en la comprensió del llenguatge escrit (alexia) amb o sense dificultats per a l’escriptura (agrafia).

Per a un individu que parla més d’una llengua, aquestes poden veure afectades per afàsia de diferent manera depenent de quan va ser apresa cadascuna d’elles, amb quina freqüència es practiquen i el grau general de mestratge de les mateixes.

Depenent de l’àrea d’afectació, els símptomes de l’afàsia els podem dividir en diversos grups:

Discapacitat a la EXPRESSIÓ del llenguatge oral

  • Dificultat en trobar les paraules (anomia).
  • Parlar amb esforç.
  • Parlar amb paraules soltes (per ex. Noms objetos
  • Parlar en frases curtes fragmentades.
  • Evita paraules connectores i articles (per ex. Con,de, el, …” habla telegráfica”).
  • Cometre errors gramaticals.
  • Posar les paraules en mal ordre.
  • Substituir sons o paraules (per ex. Mesa percama, cocholate perchocolate).
  • Inventar paraules.

Discapacitat a la COMPRENSIÓ del llenguatge oral

  • Dificultat a la comprensió d’un enunciat oral.
  • Requerir de temps extra per entendre els missatges.
  • No fiabilitat en les respostes a preguntes si / no
  • Fallar a l’hora de entendre gramàtiques complexes (per ex. El gos va ser perseguit pel gato).
  • Dificultat en seguir el llenguatge parlat ràpid, com podria ser a la ràdio o en les notícies de la televisió.
  • Malinterpretar el llenguatge (per ex. Quedar-se amb el significat literal no el figuratiu del llenguatge, “tengo tanta gana que em menjaria una vaca”) .
  • Falta de consciència en els errors.

Discapacitat en l’expressió escrita (agrafia)

  • Dificultat en escriure o copiar textos, paraules o frases.
  • Escriure només paraules soltes.
  • Lletrejar o escriure síl·labes o paraules sense sentit.
  • Escriure frases sense sentit.
  • Escriure frases amb errors gramaticals.

Discapacitat en la comprensió lectora (alèxia)

  • Dificultat a reconèixer visualment les paraules.
  • Inhabilitat per llegir en veu alta.
  • Substituir paraules per altres associades ( silla persofá).
  • Dificultat en la lectura de paraules sense contingut (per ex. Como,desde, en, …).

Quines són les causes de l’afàsia?

L’afàsia és causada per una lesió en les àrees del llenguatge en el cervell. A la majoria de la gent les àrees del llenguatge estan situades a l’hemisferi esquerre, però l’afàsia pot ocórrer també com a resultat d’una lesió a l’hemisferi dret. Això sovint fa referència a una afàsia creuada la qual cosa denota que en aquests individus l’hemisferi dominant del llenguatge és el dret.

Quines són les causes més comunes de l’afàsia?

  • Ictus o accident cardiovascular.   * Ictus Isquèmic: causat per un coàgul que bloqueja un vas sanguini al cervell.   * Ictus Hemorràgica: causat per un trencament de vasos sanguinis que lesiona part del teixit cerebral.
  • Lesió per trauma cerebral.
  • Càncer al cervell.
  • Operacions en el cervell.
  • Infeccions en el cervell.
  • Malalties neurològiques degeneratives, com la demència.

L’ictus és la causa més comuna d’afàsia. Entre un 25% i un 40% dels supervivents d’ictus experimenten afàsia.

Qui presenta un risc més alt de patir afàsia?

Mentre algunes causes de l’afàsia com els traumatismes són imprevisibles, hi altres com l’ictus que tenen una sèrie de factors de risc identificables com poden ser:

  • Colesterol alt.
  • Pressió sanguínia alta.
  • Malalties cardiovasculars.
  • Diabetis.
  • Un estil de vida sedentari.

Mantenint aquests factors regulats podem evitar patir un ictus i en conseqüència d’aquest una afàsia.

Avaluació

El diagnòstic de l’afàsia requereix molta experiència i sensibilitat.

Per a això es fa ús del Test Token en el qual els pacients han de seguir les instruccions que se’ls donen sobre el maneig de fitxes (20 làmines) de diferents colors, formes i mides.

Un altre test utilitzat per a un diagnòstic més exacte del tipus d’afàsia i la seva gravetat és el Test de Afàsia d’Aachen. És adequat anar passant aquest test al llarg de la teràpia per anar analitzant la seva progressió.

S’ha d’explorar els pacients amb afàsia periòdicament ja que aquesta pot evolucionar i experimentar certs canvis. En l’avaluació és convenient també analitzar la seva intel·ligència no verbal i la seva capacitat de percepció ja que a causa de la lesió aquestes habilitats es podrien veure afectades.

Tractament de l’afàsia

El logopeda és l’especialista encarregat de tractar l’afàsia d’un pacient. El seu treball consisteix a fer un cribratge, un avaluació, un diagnòstic, una programació d’objectius i el tractament, incloent també la prevenció. Els rols i activitats del professional inclouen tant el servei clínic com l’educatiu.

El tractament de l’afàsia pot ser restaurativo, amb l’objectiu de millorar o recuperar les funcions afectades) o compensatori, amb l’objectiu de compensar els dèficits no recuperables.

El tractament de l’afàsia és individualitzat i dirigit a les necessitats específiques segons les àrees afectades identificades durant l’avaluació per l’especialista. Incloent també objectius específics identificats per la persona amb afàsia i per la seva família.

De vegades en el tractament és necessari la col·laboració d’intèrprets o traductors.

L’objectiu general de la teràpia és que l’individu aconsegueixi el nivell més alt d’independència en les funcions de participació social.

Alguns estudis indiquen que com més aviat es comenci la teràpia més efectiva serà aquesta.

De vegades també és útil la teràpia en grup, ja que les persones amb afàsia poden posar en pràctica les seves habilitats sentint-se segurs en trobar-se amb tots els participants en les mateixes condicions.

El tractament pot ser combinat amb l’ús de programes informàtics per aconseguir algunes habilitattats lingüístiques com els verbs i els sons de les paraules. Aquests programes ajuden al progrés d’objectius específics de cada pacient. Aquest mitjà sol ser més usat en els hospitals.

Quan l’afàsia és molt greu es fa ús de sistemes alternatius de comunicació com plafons amb pictogrames com a suport per a la comunicació del pacient.

També se’ls donarà unes pautes als familiars perquè sàpiguen com tractar a la persona amb afàsia, ja que és important que aquest segueixi igual de implicat en la comunicació evitant així l’aïllament social.

És recomanable que el pacient amb afàsia porti a sobre una targeta amb la informació del que pateix per tal que utilitzin aquest recurs quan vulgui posar en context a les persones amb les que tracta.

Formulari de contacte

També et pot interessar