Què és la dislàlia i com es tracta?

Per Anna G. | 14 October, 2018

Què és la dislàlia?

La dislàlia és una alteració de la parla que produeix la incapacitat o dificultat d’ articular correctament els fonemes. Aquesta pot ser deguda a no sapiguer la correcta posició dels òrgans bucofonatoris (la llengua, el paladar, els llavis, el vel el paladar, les dents,…) per emetre el so o a causa d’una malformació o alteració d’alguns d’aquests òrgans que dificulta la producció del mateix.

Per aquells que no ho recorden, el terme fonema fa referència a les unitats abstractes de sons del llenguatge que diferencia les paraules, és a dir, el so o els sons de cada lletra. Aquest juga un paper fonamental en la parla y la comunicació.

Es calcula que al voltant d’un 4% dels nens de preescolar y primaria presenten dislàlia. És a dir, si en una clase hi ha 25 nens, al menys un d’ells presenta aquesta patologia.

Normalment aquest trastorn afecta més als nens d’entre 4 a 8 anys d’edat. Però en alguns casos adolescents i adults poden patir alguna dislàlia.

Organigrama dislalia

Aquesta condició es una de les dificultats més comuns en la parla dels nens de preescolar y de primers anys de primaria.

En alguns casos, aquest defecte de pronunciació pot arribar a automatitzar-se i es normalitza, això s’evidencia en el llenguatge escrit.

El més probable és que un nen amb dislàlia tingui dificultats en la producció de diferents fonemes o grups de fonemes, tendint a produir un so o paraula inapropiats.

En el cas més greu la parla del nen pot fins i tot arribar a ser incomprensible per l’oient.

A vegades la dislàlia és la causa de immaduresa articulatòria i simplement esperant més temps en el desenvolupament evolutiu del nen s’aconsegueix superar la dificultad de manera natural.

Què causa la dislàlia?

Són molts els factors a considerar a l’hora de definir una causa per a la dislàlia d’un nen. No obstant, la definició de la causa és fonamental per un posterior tractament especialitzat, ja que aquesta intervenció variarà segons el problema: orgànic o d’aprenentatge. Les possibles causes dels trastorns de la parla són:

- Retràs fonològic

Quan els problemes estan relacionats amb un retràs en el desenvolupament de la parla. El nen simplifica els sons perque no ha après a produir els més complexos de la seva llengua. La seva capacitat articulatòria no està afectada.

- Trastorn fonètic o dislàlia

Quan el nen no ha adquirit d’una forma correcta els patrons de moviment que són necessaris per la producció d’alguns sons de la parla, el que es refereix a que el nen no mou els músculs que s’encarreguen de la parla com deuria i per això comet omissions, substitucions i distorsions d’alguns sons de la llengua.

- Alteracions físiques

Quan el nen presenta malformacions físiques en els òrgans que intervenen en la parla i que impossibiliten pronunciar molts sons. Les lesions en el sistema nerviós poden ocasionar alteracions en el moviment i en la coordinació dels músculs implicats en la parla. La mala oclusió dental, el fre lingual o malformacions en el llavi (per exemple, el llavi leporí), poden ocasionar una dislàlia.

Quins tipus de dislàlia hi ha?

Segons la causa que origina aquest problema podem determinar la dislàlia en diferents tipus:

- Dislàlia Fisiològica

És el tipus de dislàlia evolutiva en la que el nen es veu afectat en els seus primers anys de vida.

És degut a una immaduresa cerebral i de l’aparell fonoarticulador degut al qual el nen no articula o distorsiona alguns fonemes. No s’ha d’alarmar abans de temps ja que normalment desapareixen als 4 anys de manera natural. El fonema /r/ és el més complexe i el que requereix més temps per consolidarse.

- Dislàlia auditiva

En aquest cas la causa es deu a una audició deficient que produeix la impossibilitat d’imitar correctament els sons. Això produeix una alteració tant en la seva parla com en la veu i el ritme.

- Dislàlia Orgánica

La causa d’aquest tipus de dislàlia és una alteració en el desenvolupament de l’aparell articulatori. En altres casos també pot ser degut a una lesió en el sistema nerviós o dels òrgans perifèrics de la parla.

- Dislàlia Funcional

Aquesta és causada per una mala utilització dels òrgans articulatoris sense cap alteració orgànica aparent.

Quins són els símptomes de la dislàlia?

Els símptomes de la dislàlia varien depenent del grau de la seva afectació. El rang de la dificultat d’articulació pot ser desde un fonema en particular a un ampli conjunt d’ ells produint una parla ininteligible.

La simptomatologia depèn del tipus d’error. Els errors més freqüents en la dislàlia són:

- Substitució

Aquest error es produeix al sustituir un fonema més complexe en una paraula per un altre més simple. Per exemple, l’individu és incapaç de pronunciar el so /r/ i ho reemplaça per un fonema més senzill per a ell, com podria ser la /l/. Per ex. “laqueta” en comptes de “raqueta”.

A vegades el nen realitza la substitució a causa d’un dèficit en la discriminació auditiva, el que significa que el nen no percep adequadament la paraula i imita el so com ho percep.

Per exemple, el nen percep “furboneta” en comptes de “furgoneta”.

- Distorsió

Es produeix al emetre un so de forma incorrecta o deformada i que no és substituït per un altre. Per ex. el nen diu “madró” en comptes de “marró”.

Generalment es dóna per una incorrecta posició dels òrgans articulatoris, pel mode de respiració, per la vibració o no de les cordes vocals, etc.

- Omissió

Consisteix en l’ omissió individual del fonema que no es sap pronunciar. A vegades es fa l’ omissió d’un fonema individual, com per ex. “piota” en comptes e “pilota”.

També és comú l’ omissió d’un fonema en els casos de grups de dos consonants juntes seguides d’una vocal, anomenat també síl.laba travada. Per ex. “panta” en comptes d “planta” o “baç” en comptes de “braç”.

- Addició

Es tracta d’un error produït al afegir un fonema per facilitar la pronunciació de la paraula. Per ex. “cuatere” en comptes de “cuatre” o “aroca” en comptes de “roca”.

- Inversió

Consisteix en canviar l’ordre dels sons. Per ex. “coxolata” en comptes de “xocolata”.

Quin és el tractament de la dislàlia?

El logopeda avalua la causa de la seva dificultat en la parla i analitza cada error comès en la producció oral per tractarlos un a un.

S’estableix un programa d’articulació basat en el correcte mode d’articulació. En el cas dels nens es dissenyen jocs per estimular la seva capacitat a l’hora de produir sons, fent que imitin moviments i postures del logopeda i experimentant amb les vocals i les consonants.

Un altre punt a treballar amb el pacient, serà la coordinació dels seu llavis i llengua, buscant ademés enfortir els músculs relacionats amb la parla i treballar la coordinació fonoarticulatoria quan aquesta sigui necessària.

Si necessites més informació sobre la dislàlia, tipus, tractament o necessites un logopeda, pots posar-te en contacte amb nosaltres i estarem encantats d’ajudar-te.

Formulari de contacte

També et pot interessar